| |
| Dolors Garzón, 82 anys, la sòcia més antiga de Motril |
 |
| "Aquesta nena de la Tele sóc jo fa 75 anys"
|
 Text: Alberto Artés
Foto: Creu Roja
Traducció: Martí Santiago
Dolores Garzón, de 82 anys, ja no recorda quan de temps fa que col·labora amb la Creu Roja. Sí que té ben present que als sis anys ja feia la col·lecta del Dia de la Bandereta a Motril, la localitat per on la província de Granada s'obre al mar.
Fa uns tres mesos, mirant a la televisió local -Tele Motril - es va fixar que apareixia en una fotografia durant una entrevista emesa amb el president comarcal, Manuel Gutiérrez Terribas. Se l'entrevistava a la seu humanitària amb motiu d'un acte d'homenatge a les persones i empreses col·laboradores que es va celebrar a mitjans desembre.
La Dolores es va fixar, en una passada fugaç de la càmera, que a la paret hi havia una antiga foto on ella sortia durant la celebració del Dia de la Bandereta, el mes d'octubre de 1930. Ella era aleshores una nena i estava dreta sobre una cadira enmig d'un grup nombrós d'altres nenes i dones.
Aquesta instantània aplega una pila de records d'aquesta ciutadana de Motril, vídua, mare de quatre fills i àvia de set néts. Com per obra de màgia, els records reviuen sols.
Aleshores ella estudiava al col·legi de les Mares Dominiques tot i que el seu pare era mestre nacional. A la foto, hi ha moltes amigues d'aquell temps, algunes encara viuen. També hi figura Don Nicolás Martín Piñas, metge forense, molt amic de la seva família i president de la Creu Roja en aquells temps.
"Sempre hem col·laborat amb la Creu Roja, és l'ONG de la meva família, de sempre", diu la Dolores. "El meu marit tenia una botiga de confecció de senyora i cada any fèiem una desfilada de models, la recaptació de la qual la donàvem a la institució", recorda.
Ella és sòcia de fa molt temps, tant que assegura no enrecordar-se'n. "Ja quan em vaig casar el 1947 era sòcia de la Creu Roja", afirma. "És que m'agrada molt. Quan veig el símbol a la tele se'm giren els ulls. Aquí, a Motril, amb les pasteres fan una feina admirable".
L'endemà de sortir a la televisió, la Dolores Garzón es va presentar a l'Assemblea de la Creu Roja perquè tothom sabés que aquella nena de la foto era la dona que tenien davant.
En l'acte d'homenatge que s'estava preparant, finalment, la Dolores va ser una de les estrelles. Va rebre una de les tres medalles d'or i també van ser guardonades sis col·laboradores amb la medalla de plata, 21 amb la medalla de bronze i, nou empreses van rebre una placa amb motiu d'agraïment per la seva col·laboració.
Dolores recorda que va ser un acte molt emocionant i ho expressa com només una andalusa és capaç de fer-ho: "Jo no tenia cos per a tantes abraçades com em van donar".
|
|
|
|
|
