Text: Rafael Ginel
Foto: Nacho Abascal
Traducció: Martí Santiago
Pedro García és voluntari de la Creu Roja a Guadalajara des de fa més de dos anys. A través del programa de Gent Gran visita tres usuaris, que en realitat en són quatre, perquè un dels casos és el del matrimoni format per María Cotié i Carlos Descárrega, de 87 i 86 anys respectivament.
Passar una tarda amb aquest voluntari a casa del matrimoni és assistir a una senzilla història d'afecte. Carlos Descárrega no pot caminar amb normalitat degut a una trombosi que va patir amb 54 anys.
En Pedro sap que en cadascuna de les seves visites setmanals ha d'obligar a en Carlos a fer un passeig, que l'home accepta de bon grat tot i haver-se d'ajudar d'un caminador. Cada visita és d'unes tres hores, però a vegades arriben a ser-ne de cinc, ja que no pot rebutjar una invitació a menjar. "Són com els meus avis", diu el voluntari.
En Pedro García és dels qui opinen que en la seva tasca altruista rep molt més que no pas dóna. I a més, també està molt content per l'afecte que li mostren.
La primera usuària a qui va ajudar era una dona vídua beneficiària de la Teleassistència que ja és morta. Aquella dona li explicava sovint que el seu marit, que passava molt de temps treballant fora de casa, s'havia penedit en els darrers moments de la seva vida de no haver dedicat més temps al que va anomenar "les coses importants de la vida", és a dir, la seva dona, la seva família i la seva felicitat.
A en Pedro, que el 15 de gener va complir 41 anys, aquesta història no li ha fugit del cap i li serveix com a motivació per emprendre la tasca diària amb una vitalitat positiva. Els seus fills, de 12 i 8 anys, són la cosa més important i, malgrat que està separat, els veu constantment. Quan es troba amb ells no hi ha cap altre compromís que estar els tres junts: anar a la muntanya, passejar o fer els deures.
En Pedro resideix a Alcalá de Henares, ciutat on treballa, a uns 25 quilòmetres de Guadalajara, la seva segona ciutat, on viuen els seus fills, i on desenvolupa la seva activitat com a voluntari.
El voluntari treballa en una fàbrica de sanejaments on té un càrrec mig al capdavant d'un equip de producció format per deu persones. Treballa per torns -matins, tardes o nits - per la qual cosa sempre ha de compaginar la seva vida laboral amb la personal i també amb la seva tasca de voluntariat.
I se'l veu vitalista. Li encanta anar a la muntanya o esquiar i compartir-ho amb els seus fills. La naturalesa li agrada molt. Li encantaria també fer cooperació a l'estranger. Va passar un any treballant al Marroc, on la seva empresa va muntar una fàbrica, i li encantaria tornar a un país en desenvolupament per donar un cop de mà.
A la Creu Roja a Guadalajara, que compta amb 1.900 voluntaris (248 en el programa de Gent Gran), saben que en Pedro és una d'aquestes persones amb les quals es pot comptar per a qualsevol activitat, tant per fer-li una festa a un usuari que compleix 100 anys com per participar en el gran esdeveniment que va ser el Naviguad, un macro espai lúdic per a menors i joves que va aplegar una pila d'organitzacions i voluntaris abans de Reis, el passat mes de gener.
|
