| |
| José Orgaz, un voluntari compromès |
 |
| "Ser voluntari va alliberar el meu esperit" |
Text: Marta Cogolludo
Foto: Creu Roja
Traducció: Martí Santiago
José Orgaz Molina és un voluntari bastant atípic, ja que aquest jubilat, casat i amb 72 anys, és una peça molt activa del Comitè de la Creu Roja a Toledo.
La seva pel·lícula preferida.
'Casablanca', m'encanten els actors.
El seu llibre preferit.
L'últim jueu', de Noah Gordon. Parla de la meva ciutat, Toledo, en l'època medieval i parla del meu barri. L'he llegit com a mínim tres vegades.
El seu cantant o música preferida.
Sobretot la clàssica. M'agrada la música sacra, Francisco Guerrero, Juan Del Encina, etc.
Programa de televisió preferit.
No acostumo a veure molta televisió. M'agraden els concursos de preguntes culturals com "Saber i ganar" o "Cifras y letras".
Què li agrada fer durant el seu temps lliure?
M'agrada estar a la Creu Roja com a voluntari i viatjar. L'últim viatge que he fet ha estat curt, a la ciutat romana de Segóbriga, a Conca.
Per què va entrar a la Creu Roja?
La veritat és que va ser per omplir les meves estones lliures i també gràcies a una amiga de la meva dona que ja era voluntària. Tots dos - la meva dona i jo - vam començar a col·laborar en el projecte de Teleassistència.
Què fa actualment en la institució?
El projecte on desenvolupo la meva activitat més habitual segueix sent la Teleassistència amb les persones grans, però també participo com a formador dels nous voluntaris de la institució (formació bàsica institucional), i miro de col·laborar en altres activitats de forma més puntual, com en la campanya de l'ona de calor o amb la d'ajudes tècniques per a persones amb algunes discapacitats.
Quan va entrar, com es va sentir?
Com que pertanyia a l'organització d'ajuda més gran d'Espanya, em vaig sentir bé i a gust. Cal ser obert als nostres companys i usuaris.
Quina de les activitats ha satisfet més les seves expectatives.
La Teleassistència és el projecte que més m'ha donat i amb el que més m'he implicat i rebut a canvi.
Com ha marcat l'activitat de voluntari en la seva evolució personal?
Com que ja estic jubilat, ser voluntari m'ha alliberat l'esperit perquè podia fer coses i
ser útil.
Què li aporta el voluntariat?
Satisfacció. Donar tot el que tens sense esperar res a canvi, és el meu lema personal en aquest aspecte.
Què es pot canviar de la societat a través de la tasca com a voluntari?
Sóc una mica incrèdul sobre questa qüestió en particular. La gent no entén que no es rep res a canvi en la feina voluntària. La gent em pregunta què és el que em donen i no es poden creure que ho faci de manera altruista.
El voluntariat "roba" un lloc de treball que haurien de cobrir els poders públics o l'empresa privada?
En absolut, no fem treballs d'especialistes, visito persones soles, parlem, no faig avaluacions socials, ni psicològiques… Si un usuari necessita un professional, el té. Cadascú compleix amb el seu paper. Això és el que jo els comento als nous voluntaris durant la formació bàsica.
Expliqui'ns la seva experiència preferida en el voluntariat.
Quan durant el dia mundial de la Creu Roja, el 8 de maig, vam anar al camp per a fer una gimcana, tant joves com grans. Va ser molt divertit.
Què canviaria de l'activitat voluntària?
Seré rotund, res.
Una raó per ser voluntari.
Aprecio a la humanitat, m'agrada relacionar-me amb altres i en particular amb els que més ho necessiten, convido a tothom perquè es faci voluntari, ja que t'omples d'un esperit bo.
|
|
|
|
|
