Text: José Luis Hitos.
Foto: Creu Roja
Traducció: Xavi Costa
Un total de 17 medalles d'or destaquen un conjunt d'activitats solidàries variades desenvolupades dins i fora del Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja. Les entitats i persones guardonades, així com les que han recollit la distinció han estat:

Era l'any 1907 quan el sacerdot Agustín García Pérez i una sèrie de ciutadans de Priego de Còrdova, entre ells dos metges, un farmacèutic, un fotoperiodista i un rellotger, es van proposar saldar amb el seu poble un deute que consideraven inacceptable i van promoure la implantació d'una delegació local de la Creu Roja Espanyola en aquest municipi.
Enguany es compleix el centenari d'un projecte en què el seu inici va estar marcat per les dificultats: com la negativa amb que es van trobar els socis de l'assemblea per celebrar un correbou amb la finalitat de recaptar fons que els permetessin d'adquirir el material necessari per poder desenvolupar la seva missió humanitària.
Segons explica el cronista oficial de la localitat, Manuel Peláez del Rosal, el governador va prohibir la celebració al·legant "el perill que podria comportar, la manca de destresa necessària per part dels espases".
Malgrat aquest contratemps, ja el 1907 la Creu Roja a Priego va prestar els seus primers serveis. Entre els testimonis que queden figuren el trasllat d'un ferit fins a l'Hospital de la Beneficència, l'enterrament i sepultura al cementiri municipal d'un dels "germans en caritat" i l'auxili "d'un desfavorit que tenia síncopes i que havia estat abandonat a terra per un individu en els extramurs de la població", tal com relata Peláez del Roser.
No obstant això, després d'un lustre d'intensa activitat, la marxa de l'assemblea es va aturar el 1912. Les següents notícies de la presència de la Creu Roja a Priego són de la dècada dels 20, quan va oferir ajuda als pares d'un soldat desaparegut en el desastre d'Annual; i de la Guerra Civil, amb l'hospital de campanya instal·lat a la zona del Palenque.
Però la verdadera refundació de l'entitat en aquest poble cordovès és molt posterior, es gesta a finals dels 70 amb un protagonista clar: Luis Ruiz Calonge, farmacèutic de professió que va fer ressorgir de les cendres l'assemblea i en va encapçalar la direcció durant 14 anys.
En aquest període, la tasca de la Creu Roja va ser intensa i d'allò més variada, amb una agenda que incloïa des de cursos de socorrisme, salvament i educació viària fins a la tradicional festa de la bandereta, passant per la presència en actes col·lectius diversos -romeries, toros, futbol-, serveis d'emergència en incendis i inundacions, creació de l'àrea de joventut, campanyes de donació de sang, col·lectes per a projectes d'ajuda humanitària i operacions de recollida d'aliments.
Fins i tot va organitzar classes de ball, com molt bé recorda Fuensanta de la Rosa, qui es va iniciar a la institució "ensenyant a ballar a les rocieres", segons ella mateixa rememora i va acabar convertida en la primera presidenta de l'Assemblea a Priego una dècada després abans de cedir el testimoni al seu fill Nicolás Alférez.
Un altre voluntari d'una àmplia trajectòria és José Mateo, també responsable del renaixement de l'Assemblea i una de les persones que més va contribuir activament a la construcció del lloc de socors que des de 1982 funciona com a seu de l'entitat.
En l'actualitat sembla que la nova generació que representa la Creu Roja al municipi no té intenció que l'activitat decaigui. Més aviat, tot el contrari. Amb una xifra d'uns 70 voluntaris, l'assemblea acaba d'engegar un programa d'acompanyament a la infància hospitalitzada en un hospital pròxim i aviat participarà en un projecte d'ajuda a domicili complementària per a persones grans.
Per aquest motiu i d'altres, l'Ajuntament de Priego ha concedit la Medalla de Plata de la Ciutat a l'entitat. Amb aquesta distinció, el consistori mostra la seva gratitud pel treball a favor dels col·lectius més vulnerables dut a terme per l'assemblea des de fa cent anys.
|