| |
| Entrevista: Antonio Domínguez, voluntari de Saragossa |
 |
La satisfacció per ajudar a la integració de les persones immigrants
Antonio Domínguez, un aragonès d'Osca de 68 anys, es va jubilar en fa set d'una llarga trajectòria de treball en màrqueting en una caixa d’estalvis. Des de 2002 dóna classes d’espanyol com voluntari a immigrants a la Creu Roja a Saragossa, ciutat on viu. Casat i amb tres fills, parlem amb ell a punt de començar un nou curs solidari.
Per què es va decidir a fer-sevoluntari?
Al jubilar-me vaig pensar que tenia temps per dedicar-lo als altres i ser útil a la societat.
Com va contactar amb la Creu Roja?
Ja coneixia la labor que desenvolupa la Creu Roja per tot el món però va ser determinant un anunci que va aparèixer a la premsa local en la qual aquesta institució sol•licitava voluntaris.
És aquesta la seva primera experiència de voluntariat?
Sí. Mentre vaig estar treballant tenia altres ocupacions.
Per què es va decidir a donar classes d'idioma a estrangers?
He viscut durant diversos anys a l’estranger i conec la soledat de l’emigrant en general per la falta de comunicació que pateix en no poder parlar amb la gent del país. Això fa que es formin guetos i s’aïllin de l’entorn on estan vivint. No és bo en cap sentit. Vaig voler ajudar i contribuir a atenuar aquest problema.
Quantes hores de classe dóna a la setmana? ¿Quant dura el curs?
Són tres hores a la setmana impartides també per altres companys. El curs es divideix en dos blocs: iniciació i avançat. Tots dos comencen el 18 de setembre i finalitzen el desembre. Després de les vacances de Nadal es reprenen els cursos i es continua fins a final de maig.
Quina és la mitjana d’edat dels seus alumnes?
Els estudiants són d’edats molt variades però predominen els que tenen entre 30 a 40 anys. Com a excepció tenim alguna persona més gran. La degana està en els 71 anys.
De quina nacionalitat són i quants integren la classe?
Sempre tenim entre sis i set nacionalitats diferents, fet que dificulta moltíssim un ensenyament homogeni ja que els seus nivells culturals solen ser molt diferents. Predominen els romanesos que és el col•lectiu més nombrós a Saragossa. A les classes solem tenir una mitjana de 10 a 15 alumnes, una xifra suficient per a l’ensenyament d'un idioma.
S’ho prenen seriosament els alumnes?
Sí, absolutament. Són els primers interessats a conèixer el nostre idioma i hi posen moltíssim interès. El que és important és donar amenitat a les classes perquè cal tenir en compte que molts d’ells vénen després d'una jornada laboral pesada i monòtona i cal ensenyar-los divertint.
Quina és la gratificació que li reporta aquesta experiència?
És la satisfacció de poder ajudar i contribuir a que aquestes persones s’integrin el més aviat possible en la societat que els acull. És també l’alegria de poder compartir coneixements amb gent que els va a aprofitar sens dubte.
Parli’ns d’aquell estudiant especial en qui ha vist aptituds singulars.
Recordo una estudiant búlgara que treballava en el servei domèstic i que al cap del curs s’havia col•locat com a administrativa en una empresa de transports. Tenint en compte que fins i tot el seu alfabet és diferent al nostre, no és un principi gens dolent.
Des del seu punt de vista i a un nivell general, què aporta el voluntariat a la societat?
Prenguem un exemple: el servei de neteja d'una gran ciutat procura mantenir-la neta, cuida els jardins, etc., però sense la col•laboració ciutadana això no seria possible per molt que s’intenti. Les institucions disposen de programes socials però no arriben a cobrir tota la població necessitada. El voluntariat cobreix aquest forat on no arriben ajuntaments o governs. El seu paper és impagable dins de la societat actual, amb la complexitat de problemes que, sobretot en el sector emigrant però també en d’altres, es vénen detectant.
Texto: Alberto Artés
Foto: José ángel Asenjo
Traducció: Òscar Velasco
|
|
|
|
|
