Text: Begoña Yebra
Foto: Creu Roja
El nombre de persones immigrants empadronades a Euskadi ha excedit la frontera de les 100.000, de les quals pràcticament la meitat són d'origen llatinoamericà.
Això no és res més que una dada. Una dada darrera la qual s'amaguen 100.000 històries personals. Històries que també han passat durant els últims 25 anys pel Departament d'Immigrants i Refugiats de la Creu Roja a Biscaia.
Ana, Belén, David, Frank, Iñaki, José, Nekane, Maite, Robinson i Yarub, voluntaris i treballadors, estan pendents de cadascuna d'aquestes històries. Alguns porten gairebé des del principi, altres són nouvinguts, tots formen part d'un equip que treballa perquè les històries tinguin un bon final.
"25 anys i anem a seguir sumant" és el lema de les noces de plata de l'equip que integra el Departament d'Immigrants i Refugiats de la Creu Roja a Biscaia.
El treball d'aquests homes i dones s'inicia quan algú toca la segona porta a l'esquerra de José María Olabarri 6, a Bilbao. Aquí s'obre el primer espai per a l'escolta, perquè el primer és escoltar, entendre el problema i buscar-hi una solució.
No sempre és a les mans d'aquestes persones; hi ha vegades que es deriven a altres serveis de la Creu Roja, altres vegades són altres organitzacions les que tenen un programa que pot donar una solució.
Amb una trucada a la porta comença el procés, s'obre expedient, es veuen les possibles solucions, es comença a trucar per telèfon, es busca, es busca i la major part de les vegades es troba.
Des de posar d'acord un empresari amb una persona que busca feina, fins a aconseguir una sortida per al fracàs d'un projecte migratori. La major part dels cops es plantegen problemàtiques relacionades amb necessitats bàsiques, l'alimentació, l'allotjament, la sanitat etc., així com totes les qüestions derivades de la seva situació documental i la possibilitat d'un procés de regularització.
Els processos són llargs, la recerca de solucions també. Per això, precisament, han de ser integrals.
|
