Fernando Frías, voluntari de Màlaga
Fernando Frías López és un professor de llengua i literatura de 30 anys que és voluntari des de 1993 a Màlaga, la seva ciutat. És solter i estima la naturalesa i estar-se amb la gent.
Quan va entrar en Creu Roja i per què?
Vaig entrar amb 16 anys encoratjat pels grups de la parròquia i seguint les passes de la meva mare Sofía, que ha estat voluntària molts anys.
Quin càrrec ha ocupat abans dins la Creu Roja?
Vaig estar de coordinador del voluntariat de Màlaga dins de la Taula que es va formar per intentar unir més les diferents activitats que es fan a la Creu Roja a Màlaga i per portar a terme noves idees.
Quines activitats ha desenvolupat?
Vaig començar en el programa de l'aeroport, acompanyant persones que requerien ajuda per arribar als seus mitjans de transport. També he participat en el programa d'informació i captació de voluntaris, donant xerrades en col•legis, amb l'acollida i temps lliure d’albano-kosovars arribats a Màlaga, i actualment participo en l'activitat que he desenvolupat la major part del voluntariat, que és l’ajuda a domicili amb persones grans (gran part en cadira de rodes), en una labor de companyia i oci.
La seva activitat preferida
La que desenvolupo i les trobades d'usuaris i voluntaris.
Com compagina la seva vida quotidiana amb el càrrec?
Perfectament. És una part important en la meva vida la d’ajudar i estar aprop de les persones que necessiten carinyo. Més que compaginar, el voluntariat ho viu com a part integral i com a vocació de donar el que tinc i de forma altruista i servei als altres.
Parli'ns de les seves aficions
M'agraden els esports, la naturalesa, viatjar i estar amb la gent.
Última pel•lícula vista
‘Iberia', de Carlos Saura.
Últim llibre llegit
‘El perfum', de Patrick Süskind.
Què li agradaria fer i que no ha fet com a voluntari?
Estic obert al que se'm plantegi i pugui fer-ho en la mesura de les meves capacitats i possibilitats. Potser participar en algun esdeveniment esportiu del tipus Olimpíades o similar.
Fins a on utopia o realitat?
El camí és llarg i interminable, per descomptat, però la virtut és intentar-ho, participar, o com es vulgui dir; és el camí.
Què s’enduria a una illa deserta?
Home, portar no, però sí m'agradaria que m'acompanyés la meva gent estimada, i si pogués, doncs més coses, clar. Però no m’emportaria la tecnologia sense la que hem pogut viure tants anys i que potser ara ens tregui molta comunicació.
La seva activitat d'oci preferida
Respirar aire pur en un lloc tranquil i bonic; veure el mar, estar en una casa parlant tranquil•lament, fer exercici... Una és difícil. Però suposo que estar amb la meva xicota.
Si fos president del Govern per on començaria
No duraria ni un dia: no sóc diplomàtic i intentaria dir la veritat. Però, per descomptat, invertiria en educació, valors, cultura i convivència.
Jo començo la frase i vostè l'acaba. “La Creu Roja és l'organització…”
...que m'ha ajudat a caminar en els meus valors.
Esculli un dels principis fonamentals.
Humanitat.
|
