Noemí, en una excursió a Navarra amb un grup de gent gran.
Noemí Lobato: "El voluntariat és una manera d’apropar-te a la realitat".
En quin moment decideixes fer-te voluntària?
Crec que va ser cap el maig de 2005, quan vaig veure un anunci a El Diario Vasco relacionat amb socorristes aquàtics. La Creu Roja va ofertar un curs, així que un dia em vaig passar per l'Oficina Provincial per informar-me. Al final vaig acabar entrant als departaments de Salut, Joventut i Socials, però sense arribar a fer el curs de socorrista aquàtic.
I per què vas acabar allà?
Perquè em vaig posar a cadascun dels àmbits...no sabria molt bé què dir. A Salut, potser perquè el meu germà treballa a les ambulàncies privades i va ser qui em va enganxar una miqueta i vaig preguntar-me "¿per què no provar jo també?". A Joventut, la meva titulació de Monitora de Colònies m’empenyia a entrar en això; i a Socials, em va enganxar una amiga que em va comentar que es necessitava gent... Em vaig animar, i aquí segueixo, amb molt de gust.
Les teves funcions són molt variades...
Sí, crec que faig de tot una mica. Tan aviat em veus portant els avis i àvies als col•legis electorals el dia de les eleccions, com portant-los d’excursió, o em pots trobar una tarda a l’ambulància, o fent alguna activitat amb infància.
Què t’aporta ser voluntària?
Doncs depèn del departament. A Socials, veure que molta gent gran està sola i quan tu estàs amb ells, encara que sigui cinc minuts, t’ho agraeixen, perquè hi ha molts dies que estan completament sols. O anar a una emergència que et passa el 112, "salvar una vida" i que després pel carrer t' ho agraeixin, buf...
Et veus així per molt temps?
En aquest moment no sé si em veig enganxada per molt temps, però com acostumo a dir a alguns dels meus companys, "de moment i mentre pugui, teniu Noemí per a llarg i per molt temps". Crec que mentre pugui i tingui temps, sí, sempre que em deixin fer coses i jo pugui realitzar-les sense cap obstacle.
Com podem animar a altres a fer-se voluntaris?
Com animaria jo a altres persones a entrar en aquesta "gran casa"?, no ho tinc molt clar, però potser d’una banda fent-los veure la necessitat que hi ha d’ajudar als altres i com t’ho agraeixen, perquè és molt gratificant; i d’altra banda, dient-los que encara que no guanyis res, és una manera d’apropar-te a la realitat que vivim en aquesta societat d’avui dia.
I evidentment, el bon ambient que es sol crear quan, a banda de treballar en el teu departament, per exemple, te’n vas a la OPE d'Algesires i coneixes gent igual que tu però d’una altra comunitat o ciutat, i veus com treballen ells, coneixes gent nova, etc.
|
