Felipe Sánchez.
Des de quan ets voluntari de la Creu Roja?
Sóc voluntari de la Creu Roja des de fa 9 anys, tot i que estic col·laborant amb la Creu Roja des d'alguns anys més.
En quines tasques?
Actualment col·laboro en diversos programes, però especialment en programes que tenen relació amb la infància més desfavorida o malalta (aquests m'arriben molt endins): 'els meus' nens de la presó, 'els meus' nens oncològics, 'els meus' nens grans de l'Alzheimer, 'els meus' nens que no tenen res, però ens tenen a nosaltres...
També col·labores en la campanya per a Haití...
Sí, perquè és ara quan necessiten la nostra ajuda. Col·laboro en actes per recaptar fons, per a aquesta gent tan necessitada de solidaritat, a través d'activitats de difusió i captació en un gimnàs de Chamartín, en una marató solidària de futbol 7, en una marxa del patinatge solidari, en un centre cultural de Vicálvaro, en actes que es duen a terme als Centres Penitenciaris, a la meva feina, en un acte del 'mag solidari' (campió del món), a les 24 hores a la Puerta del Sol, en un Ball Actiu a la Plaza de España...
Deu resultar especialment gratificant, oi?
És molt bonic veure com hi ha persones a qui no els importa dedicar el seu temps i les seves ganes, per organitzar coses per ajudar els altres. Quan estan realitzant la seva activitat solidària, els mires a la cara i es nota la seva satisfacció, perquè en definitiva estan fent alguna cosa fonamental, ajudant altres persones com ells que en aquests moments ho estan passant molt malament.
Mil anècdotes, suposo...
Uff… des dels petitons que et posen a la guardiola la paga que els donen els seus pares per als seus capritxos, dient-te que és per als infants d'Haití, que ho estan passant molt malament i els volen ajudar; fins els que passen i et miren però segueixen el seu camí, i, de sobte, es paren i es tornen per tirar-te un donatiu, dient-te: "la canya que ens anàvem a prendre, per als d'Haití". També està aquella persona gran, que busca al fons de la seva bossa un bitllet arrugat moltes vegades, i que es nota que no li sobra, i que et mira als ulls i et diu que és per als "pobrets" del terratrèmol, i, el que és molt reconfortant per a nosaltres, et somriu i diu: "és que els de la Creu Roja sou els primers que arribeu quan passa alguna cosa com aquest desastre, què orgullosa n'estic de vosaltres, gràcies, perquè, saber que sou aquí, em dóna tranquil·litat… Si passa alguna cosa, sé que sempre la vostra ajuda és segura".
|
