“Ha canviat el perfil. El 2012, a més d’atendre persones amb problemes de toxicomanies, patologies psiquiàtriques, etc. hem començat a atendre a treballadors de la construcció, molts d’ells procedents de l’Europa de l’Est que, com a conseqüència de la crisi socioeconòmica, han perdut la seva feina. En aquest moment, ha augmentat molt el nombre de persones d’origen autòcton que estaven situats en contextes socioeconòmics segurs, que porten poc de temps al carrer”. Així defineix el nou perfil de les persones sense sostre que atén la Creu Roja en Gonzalo Herrera, responsable de la Unitat d’Emergència Social –UES- de Corredor del Henares (Madrid). “Són persones que tenien una vida normalitzada fins fa poc de temps” - incideix en Gonzalo.
 
Les Unitats d’Emergència Social de la Creu Roja han atès 12.000 persones sense llar al llarg de 2013, pràcticament el doble que l’any anterior. D’elles, la gran majoria són homes (més de 9.000 persones), si bé és cert que està augmentant la presència femenina entre els que viuen al carrer. Les persones que componen les UES formen un equip que integra diverses disciplines com el treball social, l’assistència sanitària, la psicologia, etc. Una part molt important d’aquests equips està composta per voluntariat, més de 2.000 actualment. La clau és oferir a les persones sense sostre un servei de proximitat que garanteixi una resposta ràpida in situ, davant de situacions d’emergència social, actuant com a pont entre el carrer i la xarxa d’atenció- explica en Fernando Cuevas, responsable dels Programes contra la Pobresa i l’Exclusió Social de la Creu Roja.
 
En el cas de Catalunya, un dels equips més actius és el de Girona. Les Unitats d’Emergència de Girona han atès a 116 persones sense sostre el 2013, respecte a les 92 de l’any anterior, el que suposa un increment del 21% en atenció.
 
“Cafè, menjar, abric, materials de neteja i higiene, atenció sanitària i suport, molt de suport”. Aquestes son les pautes que segueixen els integrants de les Unitats d’Emergència Social en les seves tasques de suport a les persones que viuen al carrer, el nombre de les quals va creixent. “Fa temps que hem constatat un augment de l’exclusió residencial entre les persones que atén la Creu Roja, tres vegades superior al que pateix la població general, i les UES són una part de la nostra resposta enfront d’aquest fenòmen” - ressalta Cuevas.
 
La columna vertebral de la intervenció de la Creu Roja en aquest àmbit són les UES, majoritàriament finançades a través de fons procedents dels fons del 0,7% del IRPF destinats a d’altres finalitats d’interès social. Però també es desenvolupen accions complementàries. A Granada, compten amb el projecte ‘La Tahoma’, un pis on les famílies poden menjar i preparar el menjar per a diversos dies de la setmana. A Castelló, porten 6 anys amb el projecte el “Café Solidari”; a les Palmes de Gran Canària es compta amb la “Caravana de Salut”; diverses províncies activen els anomenats Protocols Especials contra el Fred; també es compta amb Centres d’Emergència Social a diferents ciutats com ara Barcelona i Salamanca; Programes per a Persones sense Llar a Galícia… Altres serveis amb força implantació inclouen lavabo, bugaderia i consigna; o el repartiment de lots de material per combatre el fred, com a Bilbao.
 
El coneixement que la Creu Roja té sobre la situació de les persones sense llar no es deriva únicament de la seva proximitat a la vulnerabilitat social. L’entitat també analitza les característiques d’aquest fenomen per millorar la nostra intervenció i per sensibilitzar la societat sobre una realitat que té avui en dia moltes cares i molts riscos de cronificació. Al respecte, l’últim estudi sobre persones sense sostre de Saragossa ofereix “una fotografia dels més invisibles de la nostra societat, els que estan al carrer juntament amb nosaltres, però als quals no veiem, no els mirem o simplement els esquivem”.
 
Treball en xarxa
 
El treball de la Creu Roja amb aquestes persones en situació d’extrema vulnerabilitat va molt més enllà de les mesures assistencials, actuant com a pont cap a altres recursos orientats a la inclusió social i a través del treball en xarxa i aliances amb diferents organitzacions de la societat civil, com la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa (EAPN).
 
Entenem molt necessària aquesta coordinació entre tots els actors implicats, des de les administracions a les entitats socials, donada la dimensió i la complexitat del problema. També agraïm, a la vegada que requerim, el suport i la complicitat social de la ciutadania, de les empreses i de les entitats a la recerca de solucions davant d’una de les cares més dures i dramàtiques de la vulnerabilitat social.
 
Aquest tipus d’intervencions són algunes de les mesures que la Creu Roja està reforçant, mitjançant la crida d’ajuda llençada al 2012 amb la finalitat d’incrementar l’assistència de la Creu Roja a les persones en situació d’extrema vulnerabilitat, a banda dels més de 2 milions de persones que atén anualment l’organització.