Moviment Internacional
Estructura del Moviment Internacional
  • Avui dia el Moviment Internacional està format per tres components, cadascun dels quals té personalitat jurídica pròpia; exerceixen funcions diferents però complementàries:
     

    • El Comitè Internacional de la Creu Roja  CICR.
    • La Federació Internacional de Societats Nacionals de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja
    • Les Societats Nacionals de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja

    Les diferents entitats del Moviment es coordinen a través de tres òrgans:

     

    • La Conferència Internacional, que es reuneix cada quatre anys i que constitueix la més alta autoritat deliberant de la Creu Roja, de la qual són membres, a més, els delegats dels estats signants dels Convenis de Ginebra. Determina la política fonamental en les qüestions de principi, en l'àmbit del dret internacional humanitari i pel que fa a l'organització i les operacions.
    • La Comissió Permanent és l'òrgan que prepara la Conferència Internacional, en íntima col¿laboració amb la Societat Nacional seu de la Conferència. En l'interval entre conferències, la Comissió Permanent coordina les tasques del CICR  i les de la Federació.
    • El Consell de Delegats aplega els representants de tots els òrgans del Moviment. Es reuneix cada dos anys i sovint ha de pronunciar-se sobre qüestions de política o sobre qualsevol altre assumpte d'interès comú per al Moviment. Pel que fa als preparatius de la Conferència Internacional, presenta propostes per als llocs de president, vicepresident i secretari de la Conferència, decideix l'ordre en què hauran d'examinar-se els temes i analitza les propostes que li remeten la Conferència i la Comissió Permanent.
Comitè Internacional
  • El CICR va ser l'òrgan fundador de la Creu Roja el 1863. És una organització independent, privada i neutral, amb seu a Ginebra, integrada per ciutadans suïssos, i actua al món sencer per protegir i socórrer les víctimes dels conflictes armats.

     

    Els dirigents del CICR són de nacionalitat suïssa. L'òrgan suprem és un comitè integrat per 25 membres com a màxim, elegits per cooptació d'entre les personalitats helvètiques que tinguin, alhora, experiència en assumptes internacionals i estiguin compromesos amb la causa humanitària. El Comitè es reuneix vuit vegades l'any en assemblea, en la qual es determinen la política general i els principis d'actuació de la institució. Set membres del Comitè formen el Consell Executiu, que s'encarrega de dirigir els assumptes operacionals i supervisar directament l'administració.

     

    L'acció del CICR es basa en els Convenis de Ginebra i en els seus protocols addicionals, així com en els Estatuts del Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja i en les Conferències Internacionals.

     

    Els seus fonaments jurídics són els següents:

    • En els conflictes armats internacionals, la comunitat internacional assigna diverses tasques al CICR , en els quatre Convenis de Ginebra i en el Protocol Addicional I, i li reconeix el dret de visita als presoners de guerra i als internats civils, així com un ampli dret d'iniciativa.
    • En conflictes armats no internacionals, els estats reconeixen per al CICR un dret d'iniciativa, esmentat en els quatre Convenis de Ginebra.
    • En disturbis interiors, tensions internes o en qualsevol altra situació que justifiqui la seva acció humanitària, proposa els seus serveis als estats, sense que aquest oferiment sigui una ingerència.

     

  • El CICR  El CICR té els objectius següents:

     

    En temps de guerra: protecció i assistència a les víctimes dels conflictes armats.

    En aquest sentit, desenvolupa les activitats següents:

    • Protecció dels presoners de guerra
    • Recerca
    • Assistència sanitària
    • Ajuda humanitària.
    • Vigilància del compliment, per part dels bel¿ligerants, del Dret Internacional Humanitari (DIH)
    • Mediació neutral.
    • En tot temps: desenvolupament i difusió del DIH

     

    En temps de conflicte, la seva acció consisteix bàsicament a arribar on siguin les persones que necessiten protecció. Els delegats del CICR visiten els hospitals, els campaments, els llocs de treball, les presons o qualsevol altre lloc on hi hagi captius. Aquestes visites es realitzen segons uns criteris molt precisos:

    • Que puguin veure tots els presoners;
    • Que tinguin accés a tots els llocs de detenció i puguin repetir les visites, i
    • Que disposin de la llista de persones que han de visitar.

     

    Les visites del  CICR s'efectuen per comprovar les condicions materials i psicològiques de la detenció, i no els seus motius. En cas de necessitat, s¿ofereix socors i s'intervé davant les autoritats cada vegada que es comprovi que cal prendre mesures per millorar el tracte cap als presos o els detinguts. Els informes redactats després d'aquestes visites són confidencials; només es remeten a les autoritats detentores (així com, en el cas de presoners de guerra, a la potència d'origen).

     

    Aquesta política de discreció no sempre és ben compresa per l'opinió pública, que sovint voldria que el CICR CICR assenyalés certs governs o els autors de certs actes inhumans. No obstant això, el CICR té la certesa que és amb la persuasió, sense cap publicitat, com pot complir amb la seva missió.

     

  • Si fes públiques les comprovacions dels seus delegats, probablement es tancarien les portes de les presons i les fronteres. No obstant això, gràcies a les seves repetides visites a les persones privades de llibertat, el CICR pot exercir la seva missió de protegir-les, aspecte que preval sobre qualsevol altra qüestió.

     

    El CICR no només s'ocupa dels detinguts, sinó de qualsevol col¿lectiu afectat pel conflicte, per la qual cosa desenvolupa programes d'assistència material i mèdica. Aquestes operacions, de vegades, comporten grans desplegaments logístics, ja que s'han d'efectuar en països implicats en conflictes bèl¿lics. El CICR determina les necessitats i, després, organitza, administra i controla els programes d'assistència: avaluacions sobre el terreny, estudi dels mercats locals i de les possibilitats d'emmagatzematge i transport, sistemes de distribució de socors, etc.

     

    També se satisfan les necessitats prioritàries pel que fa a medicaments i material mèdic per atendre els ferits, a més dels problemes generals de salut que afecten les víctimes dels conflictes, com ara epidèmies, males condicions d'higiene i nutrició inadequada. El treball bàsic en l'àrea mèdica consisteix en els punts següents:

    • Atenció sanitària primària i ensenyament de la seva pràctica.
    • Evacuació de ferits i malalts.
    • Avaluació de l'estat de desnutrició de les persones.
    • Desenvolupament de programes de sanejament.
    • Creació de programes de salut pública.
    • Pràctica de la cirurgia de guerra.
    • Programes de rehabilitació per a persones que han patit una amputació.

     

    ;Un aspecte bàsic del  CICR és la tasca que realitza en tot temps de difusió del DIH, ja que considera que una de les claus per al seu compliment és que sigui conegut per totes les parts. També desenvolupa campanyes i promou la celebració de conferències per a la prohibició de certs tipus d'armament o de formes de combat, com per exemple, la campanya contra la utilització de mines antipersona, les armes làser, etc

     

    El CICR no disposa de fons propis ni de cap fortuna. Hi ha quatre fonts de finançament per al pressupost de la institució:

    • Les contribucions dels estats signants dels Convenis de Ginebra.
    • Les contribucions de les Societats Nacionals.
    • Les contribucions privades.
    • Donatius i llegats diversos.
  • Per a la realització d'accions concretes sobre el terreny, es realitzen les anomenades crides a les Societats Nacionals i als governs, perquè facin les seves contribucions.

     

    El CICR té el dret d'iniciativa, pel qual pot oferir els seus serveis a les parts en conflicte, sense que puguin ser rebutjats al¿legant ingerència en els assumptes interns d'un país

     

    El CICR disposa de l'anomenada Agència Central de Cerques (ACB) que intenta establir contacte entre familiars separats a causa dels conflictes armats. Les tasques principals de l'ACB són les següents:

    • Obtenir i registrar totes les dades que permetin establir la identitat dels morts, ferits o desapareguts, i transmetre la informació als familiars de les víctimes.
    • Facilitar l'intercanvi de correspondència entre familiars separats a causa dels esdeveniments quan s'hagin interromput els altres mitjans de comunicació.
    • Cercar les persones desaparegudes o de qui els seus familiars no reben notícies.
    • Emetre diversos documents, com ara certificats de captivitat o de defunció i documents de viatge.

     

    Aquestes tasques es realitzen en col¿laboració amb les Societats Nacionals, moltes de les quals tenen el seu propi servei de cerca. Una idea del volum d¿accions de l'ACB ens la donen els seus enormes arxius, que actualment tenen més de 60 milions de fitxes personals, entre les quals hi ha desenes de milers d¿homònims..

     

Federació Internacional
  • Després de la Primera Guerra Mundial es pensava que la humanitat no podia provocar un altre drama tan atroç com el que havia sacsejat Europa i que, per tant, no existirien més guerres. Al mateix temps, Europa estava arruïnada, les poblacions, delmades per les epidèmies, i hi havia milers de persones refugiades i desplaçades. Davant d'aquesta situació, es planteja la creació d'una organització que actuï en temps de pau per pal¿liar el sofriment humà. Els motius principals van ser els següents:

    • Les economies nacionals havien quedat destruïdes.
    • Les epidèmies estaven delmant la població.
    • Hi havia un nombre ampli de refugiats, víctimes de la fam i persones sense llar.
    • Pocs països tenien ministeris de salut.
    • Cap altra institució era capaç d'organitzar operacions de socors d'ampli abast.

    L'abril de 1919, un dels dirigents de la Creu Roja Americana, Henry P. Davison, va convocar una conferència mèdica a Cannes en la qual va proposar confederar les Societats Nacionals dels diferents països en una organització semblant a la Societat de Nacions, amb l¿objectiu d'actuar permanentment per a la millora de la salut i l¿alleujament del sofriment humà. Neix d'aquesta manera la Lliga de Societats de la Creu Roja (actualment, Federació Internacional de Societats de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja).

     

    La Federació és una organització no governamental, sense caràcter polític, racial ni confessional, i representa totes les Societats Nacionals de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja.

     

    La Federació té aquestes funcions:

    • Organitzar, coordinar i dirigir les accions internacionals de socors, de prevenció de catàstrofes i de protecció de la salut.
    • Actuar com a òrgan permanent d'enllaç, coordinació i estudi de les Societats Nacionals.
    • Estimular i afavorir la creació de Societats Nacionals.
    • Impulsar i desenvolupar projectes de cooperació al desenvolupament.

    Gran part de la feina que duu a terme la Federació està relacionada amb la prestació i la coordinació de l'assistència en favor de les víctimes dels desastres. Quan s¿esdevé un desastre, la Federació actua a nivell internacional, com a coordinadora de les operacions d'urgència sobre el terreny empreses per la Societat Nacional. Basant-se en la informació enviada des de la zona sinistrada i en les peticions rebudes, llança immediatament crides a les altres societats membres per demanar assistència.

  • Transporta els donatius de les Societats Nacionals, dels governs o d'altres donants, distribueix queviures i subministraments que no es trobin disponibles a la zona afectada i, si cal, envia experts al país on ha ocorregut el desastre amb la finalitat d'ajudar la seva Societat Nacional en les activitats de socors.

     

     

    Una altra funció primordial de la Federació consisteix a prestar assistència a les Societats Nacionals, especialment a les noves, en l'àmbit del desenvolupament de la seva organització. Per fer-ho, els proporciona assessorament, formació material i equipament.

     

    A aquesta comesa s'afegeix també la de la preparació del servei de socors en previsió de desastres, cosa que inclou mesures preventives als països que corren un risc més alt i el manteniment d'una xarxa de dipòsits internacionals..

     

    Una altra acció important de la Federació, en els últims temps, és l'assistència als refugiats fora de les zones de conflicte armat. En aquestes accions sovint es col¿labora amb l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats. Aquest aspecte és tan important des de fa uns anys que ha mobilitzat els recursos de tot el Moviment.

     

    La Federació té una Assemblea General, en què cada societat membre té un vot. Aquest òrgan, que es reuneix cada dos anys, és el "parlament" de totes les Societats Nacionals, fixa la política general d'actuació i tria els components de la resta d¿òrgans estatutaris (president i vicepresidents), així com de les Societats Nacionals membres del Consell Executiu.

     

    La Federació es finança mitjançant les contribucions anuals de totes les Societats Nacionals membres, les contribucions voluntàries assignades als programes de socors i desenvolupament, donatius i altres fonts.

     

Les Societats Nacionals
  • A pràcticament tots els països del món hi ha una Societat Nacional de la Creu Roja o de la Mitja Lluna Roja, amb uns estatuts reconeguts oficialment, que actua com a auxiliar dels poders públics.

     

    Fundades per atendre els soldats ferits o malalts, les Societats Nacionals despleguen avui, tant en temps de pau com en temps de guerra, múltiples activitats que varien en funció de les necessitats de cada país i dels seus habitants: :
     

    • Protecció de la salut.
    • Accions de benestar social dirigides als col¿lectius vulnerables
    • Intervenció de socors.
    • Medi ambient.
    • Defensa dels drets humans
    • Ajuda en cas de catàstrofes
    • Suport a altres Societats Nacionals
    • Difusió del DIH.
    • Ajuda a les víctimes dels conflictes
    • Promoció de la donació de sang i òrgans

    Projectes a favor de col·lectius més vulnerables 

  • Per ser membre del Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja, la societat postulant ha de complir deu condicions i presentar una sol¿licitud de reconeixement al Comitè Internacional de la Creu Roja, acompanyada dels documents pertinents. Aquestes condicions són les següents:

    • Estar constituïda en el territori d'un estat independent en el qual estigui en vigor el Conveni de Ginebra per protegir els militars ferits i malalts dels exèrcits en campanya.
    • Ser l'única Societat Nacional de la Creu Roja o de la Mitja Lluna Roja en aquest estat i estar dirigida per un òrgan central que sigui l'únic que la representi en les seves relacions amb els altres components del Moviment.
    • Estar degudament reconeguda pel Govern legal del seu país, sobre la base dels Convenis de Ginebra i de la legislació nacional, com a societat de socors.
    • Tenir un estatut d'autonomia que li permeti desplegar la seva activitat de conformitat amb els principis fonamentals del Moviment.
    • Fer ús del nom i l'emblema de la Creu Roja o de la Mitja Lluna Roja de conformitat amb els Convenis de Ginebra.
    • Disposar d¿una organització que li permeti exercir les tasques especificades en els seus estatuts, inclosa la preparació, en temps de pau, de les seves tasques en cas de conflicte armat.
    • Desplegar les seves activitats a tot el territori de l'estat.
    • Reclutar els seus membres voluntaris i els seus col¿laboradors, sense fer distinció per raó de raça, sexe, classe social, religió o opinió política.
    • Subscriure els Estatuts, participar en la solidaritat que uneix els components del Moviment i col¿laborar-hi.
    • Respectar els principis fonamentals de Moviment i guiar-se, per a la seva aplicació, pels principis del dret internacional humanitari.

    Tota nova societat haurà d'haver estat reconeguda pel CICR abans de ser admesa en la Federació.

     

Emblema


  • Nuevo Emblema de la Cruz RojaEmblema addicional
    El Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja celebra la decisió de la Conferència Diplomàtica, reunida a Ginebra, d'adoptar el Tercer Protocol Addicional dels Convenis de Ginebra, pel qual es crea un emblema addicional als emblemes de la creu vermella i de la mitja lluna roja.

     

    Ir al Enlace Accedeix a la pàgina de la Federació

     

    L'emblema de la Creu Roja, que serveix per identificar els que d'una manera neutral es dediquen a protegir els ferits, és un homenatge a Suïssa, pel fet de ser l'Estat que pren la iniciativa de convocar la Conferència Diplomàtica; són el signe i els colors de la bandera suïssa, però invertits. Aquest emblema va donar, a més, nom a tot el moviment humanitari.


    Los diferentes emblemas de la Cruz Roja
     

    El 1876, Turquia i Rússia van iniciar un enfrontament bèl¿lic. Els soldats musulmans consideraven que el signe de la Creu Roja era un símbol religiós cristià i es negaven a ser atesos pels serveis de socors. Per això, el Govern turc va demanar de fer servir la mitja lluna roja. Aquest símbol va ser reconegut i des de llavors els països de majoria islàmica l'utilitzen.

     

    El símbol de la Creu Roja o de la Mitja Lluna Roja té un caràcter doble:

    • Signe protector. En temps de guerra, indica que el personal i el material que el porten són neutrals i estan protegits pels Convenis de Ginebra i que, per tant, han de ser respectats. Així mateix, l'emblema representa l'ajuda imparcial als soldats ferits, sense fer cap distinció per motius de nacionalitat, raça, religió, classe social o opinions.
    • Signe indicatiu. En temps de pau, acompanyat pel nom de la Societat Nacional corresponent i sempre més petit, diferencia el material i el personal que pertanyen a la Societat Nacional

Botón Clicable - Dónde Estamos


Botón Clicable - Nuestros Principios


Botón Clicable - Nuestra Historia


Botón Clicable - Movimiento Internacional


Botón Clicable - Estatutos - Reglamento


Botón Clicable - Misión y Plan de Acción


Botón Clicable - Nuestros Datos


Botón Clicable - Nuestras Cuentas


Botón Clicable - Calidad


Botón Clicable - Centro de Documentación


BC-RESPONSABILIDAD SOCIAL


Botón Clicable - Red