Entrevistam a Mary Castaño

"Per a les persones sense sostre poder mantenir una conversa, que se'ls escolti i se'ls tracti amb respecte també és una necessitat"
06-09-2019

Entrevistam a Mary Castaño, coordinadora insular de la Creu Roja a Eivissa, sobre la feina de la Unitat d'Emergència Social que va atendre a més de 300 persones el 2018.

 

 

 

Com treballen els equips de la Unitat?

 

De dilluns a divendres un equip de voluntaris realitza una sortida nocturna per atendre situacions d'emergència social i cobrir les necessitats bàsiques de les persones sense llar. També els informam dels recursos socials i sanitaris disponibles i de les ajudes que oferim, com el servei de dutxes (tres dies a la setmana) o l'armari solidari de roba que obrim tots els dimecres.

 

Ha augmentat el nombre de persones sense llar?

 

Per desgràcia, any rere any, augmenta. Entenc que en part és conseqüència de la dificultat de trobar habitatge a Eivissa. Ens trobem casos de persones que vénen a treballar la temporada d'estiu a Eivissa amb unes expectatives que després no es compleixen.

 

Quina és la situació de les persones que ajudeu?

 

Actualment ens trobem amb infinitat de perfils i situacions. Hi ha homes i també dones, encara que menys, joves i gent gran, que tenen o no tenen feina, amb i sense dependències, que dormen en un banc, en un portal o en el seu propi cotxe, que provenen de diferents estrats socials, de diferents nacionalitats... però tots amb una cosa en comú: es troben en la situació més vulnerable en la qual una persona es pot trobar.

 

És important compartir temps amb ells, no?

 

Sense dubte. Encara que els perfils són tan variats les seves necessitats són molt similars. Hi ha òbvies com és una llar, però hi ha altres que a priori passen desapercebudes per la majoria, com és el fet de poder mantenir una conversa, que se'ls vegi, se'ls escolti i se'ls tracti amb respecte. El 2018 vàrem iniciar el "Berenar al caliu", un espai on poden venir a berenar, llegir, mirar la tele o compartir experiències amb altres persones que viuen al carrer i els nostres voluntaris.

 

Quin és el nostre paper quan s'activa el protocol d'emergència per baixes temperatures?

 

A més de dotar de més recursos a la Unitat Mòbil, en el protocol que s'ha establert en el municipi d'Eivissa tenim la responsabilitat de gestionar un "refugi" provisional que ens facilita l'ajuntament on les persones sense llar puguin pernoctar. També proporcionem recursos materials i humans necessaris, matalassos, roba de llit i dos voluntaris es queden a passar la nit per a mantenir i promoure la bona convivència.

 

Imaginem que totes les persones sense llar tenen una història darrera, alguna que recordis especialment?

 

Totes són especials, però ara mateix em ve al cap un cas. Es tracta d'una de les poques dones amb les quals treballem i que ha posat de la seva part per millorar. Dia a dia ha anat fent passos per a superar la seva situació de carrer, les seves addiccions... Hem treballat amb ella de forma constant i ha sigut assídua a les activitats del projecte. Ha aconseguit amb la treballadora social apoderar-se, i gràcies al treball en xarxa amb altres entitats, ha superat les proves per a entrar en un projecte de desintoxicació, un pas molt important per a poder iniciar un nou camí.