Cruz Roja Juventud

La sida o Síndrome d'Immunodeficiència Adquirida és el conjunt de símptomes provocats per infeccions/malalties que l'organisme pateix, a conseqüència del deteriorament progressiu del sistema immunològic, després de la infecció pel VIH.

El període de temps entre la transmissió del VIH i el desenvolupament de la sida és molt variable. Per això diem que totes les persones que viuen amb la sida viuen amb el VIH, però no totes les persones que tenen VIH viuen amb la sida.

La transmissió del VIH es produeix quan entren en contacte directe un fluït infectat per VIH i amb capacitat de transmetre¿l i una porta d¿entrada al torrent sanguini.

Els fluïts amb capacitat infecciosa són: la sang, el semen, les secrecions vaginals i la llet materna.

Les portes d'entrada del virus són: les mucoses (revestiment interior de la boca, vagina, penis i recte) i les ruptures de la pell (ferida oberta i profunda).

Sempre que un fluït capaç de transmetre el VIH entri en contacte amb una porta d'entrada al virus es considera una situació o pràctica de risc.

LES VIES DE TRANSMISSIÓ DEL VIH SÓN:

• Via sexual: relació sexual amb penetració anal, vaginal o oral activa (per a qui rep els fluïts a la boca), sense preservatiu o amb trencament del mateix.Quan una persona presenta altres Infeccions de Transmissió Genital (ITG) el risc d'infecció per VIH augmenta.
• Via sanguínia: accés de sang infectada al torrent sanguini per l'intercanvi d'objectes tallants o punxants.
• Via maternofilial (transmissió vertical): durant l'embaràs, el part o la lactància.

Només existeixen aquestes tres vies de transmissió. El VIH no es transmet en activitats diàries com: besar, abraçar, donar la mà; compartir el menjar, el bany, la dutxa, la piscina, la roba... ni tampoc per la picadura d'un insecte.

Després d'una exposició accidental al virus del VIH per via sexual o parenteral, fora de l'àmbit sanitari, es recomana recórrer al servei d'urgències de l'hospital públic més proper.

En aquest servei es valorarà la pertinència d'aplicar la Profilaxi Post Exposició No Ocupacional (PPENO). La PPENO:

• Consisteix en un tractament amb fàrmacs antiretrovials durant 28 dies.
• S'ha d'administrar avanç de 72 hores des de l'exposició al virus, preferiblement durant les primeres 6 hores, ja que la seva efectivitat augmenta com més aviat s'administri.
• Comporta riscos i efectes secundaris.

La PPENO és una mesura a prendre en exposicions accidentals, però mai ha de substituir les mesures de prevenció primària detallades anteriorment (associades a les diferents vies de transmissió: sexual, sanguínia i vertical).

Si has tingut una pràctica de risc, és aconsellable que et facis la prova al cap de 4 setmanes d'haver-se produït aquesta situació i la repeteixis al cap de 3 mesos per tal que els resultats negatius siguin totalment fiables.

El sistema immunològic triga en generar els anticossos que lluiten contra el VIH entre 2 i 8 setmanes des del moment en què es produeix la transmissió. Durant aquest interval, la persona pot transmetre el VIH a altres persones, a través de les 3 vies de transmissió esmentades.

Fes-te la prova si...

• Estàs o creus estar embarassada.
• Has tingut relacions sexuals de risc.
• Has compartit material d'injecció per al consum de drogues.
• Has patit alguna Infecció de Transmissió Genital (ITG), tuberculosi o hepatitis.
• Vols deixar d'utilitzar el preservatiu amb la teva parella estable, tot sabent que no està infectada pel VIH.

La detecció precoç de la infecció permet:

• Prevenir la transmissió del virus o la reinfecció.
• Accedir a un seguiment/tractament mèdic per tal de millorar la qualitat de vida i disminuir el risc d'evolució cap a la sida.

Les tècniques utilitzades es poden dividir en dos grans grups:

• Tècniques immunoenzimàtiques o de serologia tradicional (com el Test Elisa), adreçades a la detecció dels anticossos a partir d'una mostra de sang. En cas de resultat positiu, a partir d'aquesta mateixa mostra de sang s'ha realitzar una altra prova, generalment el Western Blot, per tal de confirmar-ne el resultat.
• Tècniques que identifiquen el virus o els seus components estructurals: cultius vírics, determinació de l'antigen p24 en plasma o sèrum, demostració del genoma víric mitjançant tècniques de biologia molecular (PCR), etc.

• Centres d'atenció primària: metge/sa de família.
• Centres especialitzats en ITG.
• Consultes externes d'hospitals públics.
• Laboratoris d'anàlisis clíniques.

LA PROVA DEL VIH ES REALITZA DE FORMA GRATUÏTA, VOLUNTÀRIA, CONFIDENCIAL I, SI ES VOL, TAMBÉ ANÒNIMA.

Per a més informació sobre on fer-te la prova, de forma gratuïta i anònima, consulta: www.cruzroja.es/vih/ 

Avui dia, tota persona amb VIH a Espanya té accés a un tractament públic que en garanteix la qualitat de vida i, si es vol, la confidencialitat de la infecció.

A més a més, si alguna persona del teu entorn resulta infectat per VIH, no oblidis reforçar totes les teves habilitats, insistint en el suport humà, el respecte i sobretot la informació que et fa saber que res no canvia la teva relació personal amb aquesta persona. El rebuig és el que més mal fa a les persones que viuen amb el VIH.

Recuerda que...

• El VIH no entén de sexe, edat, ètnia, condició social...
• Qualsevol persona, si manté pràctiques de risc, pot veure's afectada pel VIH.
• Perquè m'estimo, perquè t'estimo... sempre sense riscs.
• Investiga, experimenta, gaudeix, arrisca... però no amb la teva salut.
• La detecció precoç del VIH, mitjançant una prova, pot facilitar el control de l'avenç del virus en l'organisme, així com el progrés de la infecció (VIH) a la malaltia (sida).
• Ara per ara, no existeix cap vacuna ni tractament que eviti la transmissió ni elimini el virus del VIH de l'organisme.
• El tractament antiretroviral pot evitar la replicació del virus i restaurar el sistema immunològic de la persona afectada. D'aquesta manera, es millora la qualitat de vida i augmenta la supervivència de les persones que viuen amb VIH.
• Una persona seropositiva al VIH, tenint present que ha de mantenir uns hàbits de vida saludables i seguiment mèdic, pot portar una vida normal pel que fa a les relacions familiars, socials i laborals.
• La convivència amb una persona que viu amb VIH/sida, mantenint hàbits saludables de cara a evitar la transmissió del VIH, no comporta riscs.
• L'únic remei per evitar el VIH és la prevenció.