La desertització és un dels majors problemes ecològics. ©Jessica Llagostera Martí. Voluntària de la Creu Roja a Tarragona.
El 1995, l'Assemblea General de Nacions Unides va proclamar el 17 de juny Dia Mundial de Lluita contra la Desertització i la Sequera en commemoració de l'aprovació de la Convenció de les Nacions Unides de lluita contra la desertificació el 17 de juny de 1994. Es va convidar a tots els Estats que dediquessin aquesta jornada a sensibilitzar l'opinió pública respecte de la necessitat de cooperar en el plànol internacional per lluitar contra la desertificació i els efectes de la sequera i d'aplicar la Convenció de Lluita contra la desertificació.
La desertització i la desertificació no és només un dels majors problemes ecològics mundials; també és un dels principals obstacles per a l'atenció de les necessitats bàsiques de les persones a les terres àrides. Posa en risc la salut i el benestar de 1.200 milions de persones en més de 100 països.
Segons el Document de Treball del Programa d'Acció Nacional de Lluita contra la desertificació (PAND, juliol de 2007, MMA), més d'un terç del sòl d'Espanya està subjecte a risc significatiu de desertificació, concretament un 35%, sent aquest risc “molt elevat” en el 2% de la superfície i “elevat” en un 15%. Les zones més afectades es troben a Andalusia, Castella-la Manxa, Llevant i Múrcia. Les principals causes són: variacions climàtiques, incendis, inundacions, contaminació i activitat humana.
Per fer front a aquesta situació, la Creu Roja duu a terme una important labor de sensibilització al nostre país en relació al comportament responsable sobre el consum i l'ús de l'aigua a través de campanyes com ‘Movent-nos per l'Aigua’ o ‘Movent-nos per l'Estalvi Domèstic’, que compta amb el suport del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí.
Una altra línia de treball de la Creu Roja se centra en l’inici de projectes de reforestació, recuperació de rius i conservació d'espais naturals.
La clau de tot el treball mediambiental de la Creu Roja són les seves més de 4.200 voluntaris i voluntàries dels seus programes de Qualitat Ambiental, Protecció i Millora de l'Entorn, i Sensibilització Ambiental, a través dels quals ha pogut apropar-se a més de 100.000 persones oferint nous hàbits de vida més sostenibles i processos de participació ciutadana per a la millora dels entorns de convivència.
Però la intervenció de la Creu Roja no només es produeix dins de les nostres fronteres. En l'àmbit internacional, l'organització té diversos programes de dotació d'aigua potable, promoció de la higiene i conservació de l'entorn, fonamentalment en països amb major vulnerabilitat i menors recursos. I compte, a més, amb dispositius especials per prestar suport a la població afectada per desastres naturals en qualsevol lloc del món a través del desplegament d'Unitats de Resposta davant Emergències (ERU, en les seves sigles en anglès). El 50 % d'aquestes unitats té un perfil relacionat amb l'aigua i la promoció d'higiene, com són les ERU de Cures Bàsiques de Salut; Aigua i Sanejament Massiu i Sanejament Especialitzat.
Homenatge al voluntariat mediambiental
Amb la finalitat d'homenatjar els voluntaris i voluntàries mediambientals per la labor que duen a terme, la Creu Roja i el Ministeri de Medi Ambient i Mitjà Rural i Marí han celebrat el 17 de juny a la seu central de Creu Roja una jornada especial, aprofitant la commemoració del Dia Mundial de Lluita contra la Desertificació i la Sequera.
La Creu Roja va desplegar durant la jornada diferents recursos informatius i de sensibilització com l'Exposició “Movent-nos per l'Aigua”, diferents plantes potabilitzadores que s'envien per facilitar la dotació d'aigua davant desastres i catàstrofes, cases d'allotjament progressiu per a emergències o els Equips d'Intervenció Mediambiental (RESSÒ EPI).
L'acte el vanr inaugurar el secretari d'Estat de Mitjà Rural i Aigua, Josep Puxeu, al costat del secretari General de la Creu Roja, Leopoldo Pérez, així com la presidenta de la Confederació Hidrogràfica del Tajo, Mercedes Gómez.
|
